Bones Festes

L'Associació Ad'Art us desitja unes bones i opípares festes i un 2011 ple de noves energies i projectes.

ACOUSTIC VELL

Amics! Ja tenim el nostre nou projecte...ACOUSTIC VELL




Acoustic Vell és el primer projecte íntegrament musical de l’Associació Ad’Art. Plataforma per a la Promoció i Difusió Culturals. Des de fa un temps, s’ha creat una petita però important escena musical al voltant del Barri Vell de Girona: molts músics viuen o fan la seva vida al barri i ensenyen les seves cançons als diferents bars, pubs i espais públics de la zona.

Ad’Art, en la seva vessant de plataforma cultural, llança el projecte “Acoustic Vell”, i consta de dues parts:

1. En primer lloc, es gravarà un CD recopilatori en format acústic, en el qual hi tindran cabuda tots els músics o bandes que formen part de la vida musical del barri. Per a la gravació, s’obre la convocatòria des del 27 de desembre de 2010 fins al 16 de gener de 2011, per a tots aquells interessats en participar.

Els únics requisits a tenir en compte són els següents:
- La cançó ha de ser original
- El músic o músics han de “fer vida” al Barri Vell

Ad’Art s’encarregarà de portar a terme la gravació, que tindrà lloc des del 17 de gener fins el 28 de febrer de 2011.
2. La realització d’un concert en format acústic, on podran actuar tots aquells músics que hagin participat en la realització del CD recopilatori. Ad’Art proporcionarà així als músics l’oportunitat de mostrar el seu talent el directe.

En aquest esdeveniment, tant l’entrada al concert com el preu del CD els marcaran els espectadors. D’aquesta manera, Ad’Art deixa en mans del públic tota la llibertat per fer l’aportació que considerin, tenint en compte la seva opinió personal sobre la qualitat de l’espectacle i el projecte.

Totes aquelles persones que volgueu participar envieu un correu electrònic a: adartgirona@gmail.com.

El lloc escollit i la data indicada per a la realització de l’espectacle de presentació de Acoustic Vell es confirmarà en breu.

Des de l’Associació Ad’Art esperem que tots els músics que es mouen pel Barri Vell s’interessin per la primera edició d’aquest projecte, que vol acostar al públic gironí totes les propostes musicals que s’estan gestant a la nostra ciutat.

Dó: Els vídeos

Amigues i amics,

Aquests són els vídeos de l'espectacle "Dó", en format de trailer i en format una mica més estés. Un resum per totes aquelles persones que no vau poder venir i aquelles que teniu ganes de reviure-ho.

Ja tenim un any més.

Amics i amigues,

Volem donar les gràcies a totes les persones que han fet possible "Dó": als que ens vau aportar els vostres projectes i als que vau assistir-hi.

Va ser una nit molt especial per a tots nosaltres perquè ha estat la culminació de tot un any de treball, en el que hem programat els recitals estacionals de poesia i portat a terme quatre projectes: Lletratura, Domèstica, Dansapar i 5 Cèntims. Tots ells han significat una experiència enriquidora per a totes les persones que formen part de l'associació. Ens encoratja a seguir treballant en aquest nou any que comença.

Gràcies per l'aportació creativa:

Mònica Ferrerós i Irina Mishina (escultura i fotografia a Attunements), Cia Lantana, Mari Siles, Jordi Colomer i Marcel Bassachs (dansa i poesia a Fractal Radical), Ramon Bartrina, Natàlia Albert i Paula Grande(poesia i pintura en directe), Olga Ramirez, Susanna Saguer, Isidre Rebenaque i Bakari (dansa contemporània, percussió, clown i imatge a Differens) i els integrants del grup musical figuerenc Césaree música, concepte i performance a Las ocho horas.


Als responsables de la Mirona, gràcies per la vostra generorsitat i per cedir-nos l'espai. A Filip della Chiesa que sempre ens fixa en imatges i a la Gemma Reixach que va carregar amb la càmera de video. A Sergi i la seva paciència infinita a les proves tècniques.


Per últim però no per això menys important, moltes gràcies a totes les persones assistents pel vostre recolzament i també a totes aquelles que no vau poder assistir però que ens vau enviar els vostres millors desitjos.

Moltes gràcies de tot cor.

Dó: L' agraïment de tot un any

Què serà Dó?

Fa un any, Ad’Art es va presentar en societat amb l’espectacle multidisciplinari Ú, en el qual els membres de l’associació varem oferir càpsules on convergien dos llenguatges artístics, creant diàleg i oferint al públic una mescla de música, videoart, instal·lació, dansa, performance, poesia i pintura.

Enguany, Ad’Art cedeix l’espai i l’estructura a noves propostes que, en diferents àmbits de creació, aportaran la seva càpsula, el seu petit espai d’exhibició, a Dó, que se celebrarà a la Sala 2 de La Mirona (La Bombolla), a Salt, el proper diumenge deia 5 de desembre, a les 23.30h, amb entrada gratuïta. De nou, la poesia, les arts plàstiques i les escèniques es comunicaran, interactuaran i donaran nous marcs de creació, alhora que permetran treure a la llum el treball de tots els creadors i creadores que s’han acostat a nosaltres amb les seves propostes.

Els i les participants de Dó són:
Ramon Bartrina i Natàlia Albert (poesia i pintura en directe), Cia Lantana, Mari Siles, Jordi Colomer i Marcel Bassachs (dansa i poesia a Fractal Radical), Mònica Ferrerós i Irina Mishina (escultura i fotografia a Attunements), Olga Ramirez, Susanna Saguer i Isidre Rebenaque (dansa contemporània, clown i imatge a Differens) i els integrants del grup musical figuerenc Césaree oferiran música, concepte i performance a Las ocho horas.

Us hi esperem! No deixeu de convidar a coneguts i conegudes, amics i amigues, familiars i familiares… que vinguin a gaudir d’aquesta nit de creació en què unes i altres disciplines s’aventuren a crear llenguatges artístics nous.

Batucada, poesia, música

Novembre ens ha portat tot un seguit d'actes culturals per gaudir a Girona. Durant tota la setmana hem estat als "Jardins de la poesia" http://jardinsdelapoesia.blogspot.com/, que continuen la seva programació fins diumenge.

Avui, a les 19, 00 h. a la plaça Catalunya els Terroristes literaris ens presenten l'afART'at, amb una batucada. Les seves activitats també continuaran fins diumenge http://terrorismeliterari.blogspot.com/.

L'associació Ad'Art, s'en va de batucada i després, com cada temporada, presenta "Les paraules d'una nit de tardor", avui a les 20,30 al Cercle (c/Ciutadans) de Girona. Al Cercle mateix a partir de les 23,00 h. podreu seguir gaudint de la música que ens presenta "Els Jardins de la Poesia".

Això és un novembre ple.

Dansapar -El vídeo-

Per totes aquelles persones que no vau poder venir a l'espectacle i per aquelles que el volgueu recordar:

Dó: fins al 5 de novembre presentació de projectes

Endavant!!!

Gairebé fa un any...

Quasi, quasi arribem a l'any de la nostra presentació amb l'espectacle "Ú".

Convocatoria per "Dó"

Convocatòria per "Dó"

1. Introducció:

Des de l’Associació Ad’Art, Plataforma per a la Difusió i Promoció Culturals, volem celebrar el nostre primer aniversari organitzant "Dó", un projecte que dóna continuïtat a "Ú", l’espectacle celebrat a la Sala Platea de Girona el passat 4 de desembre de 2009, que va representar el punt de partida de l’associació.

De la mateixa manera que "Ú", "Dó" és un espectacle, sense ànim de lucre i sense cap tipus de recurs econòmic, on la multidisciplinarietat i l’interdisciplinarietat artístiques en són les protagonistes. Es tracta d’un esdeveniment creat com espai per al diàleg entre les arts, en el qual disciplines més tradicionals i fórmules artístiques menys convencionals hi tenen cabuda i, a la vegada, conflueixen entre elles concebent un llenguatge nou, especial i concret per a l’espectacle.

Si bé a "Ú" la majoria dels participants pertanyien a l’associació, enguany la intenció i principal objectiu de "Dó", en concordança amb els fonaments d’Ad’Art, és que tots els col•laboradors del projecte siguin externs a l’associació. D’aquesta manera, l’entitat es proposa donar espai i veu a artistes que actualment estan treballant a Girona i rodalies i que, per diferents motius, els és dificultós entrar en el circuit tradicional de l’art o, simplement, busquen altres formes d’exhibició d’allò que produeixen. És per això que ens dirigim a tots aquests creadors i creadores per tal d’oferir-los de participar en aquesta proposta, garantint la promoció i la difusió de la seva obra.

"Dó" es celebrarà el proper diumenge 5 de desembre de 2010 a les 23:30 (ja definirem l’hora) a la sala La Bombolla de la Mirona de Salt.

1.1 Descripció bàsica del projecte

Dó es concep a mode d’espectacle total singularitzat per la participació de diferents artistes que treballen amb diferents llenguatges artístics.

El projecte s’estructura en 5 càpsules i 4 entremitjos (un total de 58 minuts). Cada càpsula representa un petit espectacle de duració màxima de 10 minuts en el que dues o més disciplines artístiques (depenent de cada proposta) actuen en un mateix espai-temps creant un diàleg entre elles. Per exemple: música i pintura, fotografia i dansa o instal•lació i teatre. Volem deixar clar que, malgrat haver citat disciplines artístiques convencionals, totes les fórmules artístiques, tant les més tradicionals com les menys convencionals hi tenen cabuda.

En referència als entremitjos, han de tenir una durada de màxima de 2 minuts. La seva funció és de donar pas a cada càpsula, no com a mode de presentació sinó per tal de donar temps per a la posada en escena, entretenir al públic… En definitiva, omplir els “espais buits” entre una peça i la següent.

D’aquesta manera i en resum, la participació a Dó es pot realitzar de dues maneres, per una banda presentant un projecte per elaborar una càpsula o, per l’altra, per dur a terme un entremig.

1.2 Descripció de l’espai

Enguany comptem amb un espai ben equipat per tal de donar cos físic al projecte "Dó". Es tracta de la sala La Bombolla de la Mirona de Salt (la Sala 2 de la Mirona). Per a qui no conegui la sala o vulgui conèixer concretament l’equipament d’aquest espai per tal de poder adaptar el seu projecte us informem que La Bombolla disposa de:

- Un espai amb aforament per a 450 persones, útil pel públic però també per aquells projectes que es vulguin portar a terme en aquest.
- Un escenari.
- Dues barres de bar.
- Dues pantalles de projecció: una a l’escenari i l’altra en un dels laterals de la sala.
- Equips complets de so i de llum i els tècnics corresponents.

Per als més experts aquí us informem que el Rider de la sala es pot consultar a http://www.casadelamusica.cat/ca/mirona/sales/9/La_Mirona-Sala_2):



2. Bases de participació

Per tal d’acomplir l’objectiu fonamental de l’espectacle –el diàleg entre diferents disciplines–, cada càpsula s’ha de conformar per artistes que treballin un llenguatge artístic concret i que estiguin disposats a treballar de manera conjunta amb artistes que es dediquen a una producció artística alternativa a la seva. Per exemple: un músic i un pintor poden presentar un projecte conjunt que passaria a ser una de les càpsules.

Sobre aquest aspecte en concret, la presentació dels projectes es pot fer de dues maneres. La primera és que un artista que vulgui participar en l’espectacle però que no sàpiga amb qui col•laborar pot, mitjançant l’associació Ad’Art i responent a la convocatòria, posar-se en contacte amb un altre artista que l’associació li proposaria. La segona és presentant un projecte ja definit en el què dos o més artistes ja s’hagin posat en contacte amb antelació.

En el cas de la participació en els entremitjos, les bases són diferents. En aquests es pot presentar un projecte en el que només hi actuï una única disciplina mentre compleixi les limitacions següents: duració màxima de 2 minuts, que representi només un petit sketch amb la funció primordial d’omplir un “espai buit” entre càpsula i càpsula.

A mode esquemàtic, seguidament, us presentem les bases per tal de que quedin clares.

2.1. Per participar en una càpsula

- Cada càpsula ha d’estar formada per dues o més disciplines.
- Els artistes poden presentar un projecte elaborat de manera independent o, en cas de no conèixer a cap artista que treballi una altra disciplina, dirigir-se a Ad’Art per tal de trobar-lo.
- Cada projecte s’ha d’adequar a l’espai en què es celebrarà l’espectacle, en aquest cas la sala La Bombolla de la Mirona de Salt. Es poden presentar projectes que es vulguin realitzar a l’espai destinat al públic.
- Ha de tenir una duració màxima de 10 minuts.



2.2. Per participar en un entremig

- L’entremig, a diferència de la càpsula, té la possibilitat d’estar concebut a partir d’una o més disciplines.
- Ha de tenir una duració màxima de 2 minuts.
- Ha de tenir l’objectiu clar d’omplir un “espai buit” entre càpsula i càpsula, sense esdevenir un espectacle.
- Ha de tenir la funció d’entreteniment del públic mentre una càpsula es prepara.
- S’ha d’adequar a l’espai, en aquest cas La Bombolla de la Mirona de Salt. Es poden presentar projectes que es vulguin realitzar a l’espai destinat pel públic.

2.3. Aspectes importants sobre les bases de participació

La convocatòria es tancarà el dia 5 de novembre. És per això que tots els projectes s’hauran de fer arribar abans o el mateix dia de tancament de convocatòria.

El projecte s’haurà d’enviar via mail a:

adartgirona@gmail.com

La participació a l’espectacle no serà remunerada, ja que és una proposta sense ànim de lucre. Dó no respon a cap tipus de subvenció.

Ad’Art es reserva els drets d’escollir els projectes que es portaran a terme en base als següents motius:
- Tots aquells projectes que no compleixin les bases de participació abans esmentades no seran seleccionats.
- Segons la repetició de càpsules; és a dir: si a la llista de participants es repeteixen càpsules conformades per disciplines que es repeteixen (per exemple: 4 càpsules que combinin teatre i música), s’escolliran aquelles propostes que a l’entitat resultin més interessants.

Ad’Art exigeix un compromís amb l’espectacle, és per això que a tots aquells projectes seleccionats se’ls requerirà signar un formulari de participació.

Us convidem a participar-hi i a dinamitzar amb nosaltres l’oferta cultural a les comarques gironines!

Dansapar -Agraïments-

Amics i amigues,

En primer lloc volem donar les gràcies a tothom per fer possible “Dansapar": als que ens vau ajudar a portar-ho a terme i als que vau assistir-hi.

Hem d’agrair a l’Olga Ramírez, la confiança dipositada en nosaltres i el treball conjunt del muntatge i la producció artística. Donem, també, les gràcies a totes aquelles persones que ens han cedit material durant aquests dos dies per tal de cobrir les necessitats tècniques d’aquest projecte. També als botiguers que han estat tan ben disposats en tot moment, ajudant en tot el que ha fet falta. A totes les persones que han col·laborat amb la gratuïtat del seu art. I a tots aquells que ens heu ajudat en els moments finals de muntatge: BTM, Javi Le Tango, Eva, Nahuel, Ortega, Oscar, Filip, Laura i Myriam.


Per últim però no per això menys important, moltes gràcies a totes les persones que vau assistir, amb i sense paraigües, pel vostre recolzament i també a totes aquelles que no vau poder assistir però que ens vau enviar els vostres millors desitjos.


Una mostra gràfica del que va passar..





Fotografies Filip Dalla Chiesa i David Faüchs.




Alguns enllaços que ens ha fet arribar Ramón G. Giribet:

http://www.flickr.com/photos/82117505@N00/sets/72157624929410585/show

http://giribetphoto.blogspot.com/

A tots vosaltres, moltes gràcies de tot cor.

Dansapar -El video-

Itinerari Dansapar

Dansapar consisteix en un espectacle itinerant de dansa contemporània en el qual les diferents escenes es podran veure als aparadors de set botigues del Barri Vell i, en cada una d’elles, els intèrprets dialogaran amb una altra disciplina artística i amb l’espai ofert pels botiguers.

Puig- Giralt (Plaça Catalunya, 4) : Nagore Somoza balla amb Manel Rost (harmònica): "La botiga dels teus pares"

Fèrric (C/Abeuradors, 3): Natalia Entrocassi balla amb Ramon Giribet (fotografia): "Mira quien habla"

Marsan (C/Mercaders, 6): Impàs Dansa balla amb Xavier Thió (teatre): "No tot és or…"

Can Pop (C/Mercaders,9): Dídac Perales, Ester Puigdemont i Blanca Velez ballen amb Laia Frigolé (soprano): "Voxpop"

Stop&Juice (C/Ferrerries Velles, 11): Marijo Alonso balla amb Guillermo Gabrici (art plàstic): "Some body to love"

Perruqueria Nina&Rich (C/Mercaders,: Irene Segura balla amb Montse Campins (fotografia): A-void

Teixidor marroquineria (C/de Besadó, 3): Isidre Rebenaque balla amb Susanna Saguer (clown): Equipatge sense viatge

Plaça del Correu Vell: Performance + Manel Rost (harmònica)

Guia: Suskeda

L’espectacle itinerant s’estructura amb una visita guiada que sortirà a les 18.30h del Punt de Trobada de la Rambla de la Llibertat el divendres 24 i el dissabte 25 de setembre. Una performance a la plaça del Correu Vell, posarà fi a l'espectacle.

Us esperem per gaudir tots plegats!!!!

Programa de Dansapar

Aviat podrem gaudir del projecte Dansapar concebut per Olga Ramirez i organitzat per l'Associació Ad'Art. Aquí us presentem el programa de l'esdeveniment que es durà a terme al Barri Vell de Girona, els dies 24 i 25 de setembre de 18,30 a 20 h.

Us esperem!!!!!!!!!!!

Música d'una nit d'estiu..

Tom Hagan- Don't Cry

El dia 24 de juliol, a l'espectacle del projecte "5 Cèntims", Tom Hagan va presentar el videoclip de Don't Cry produït per Ookami Oji. Per a totes aquelles persones que no vau poder assistir us el presentem:

Dansapar

Us presentem el proper projecte que durem a terme a Ad'Art.

Ben aviat en tindrem més detalls.

DANSAPAR

La dansa contemporània és la protagonista d’aquest projecte. DANSAPAR es durà a terme a part dels circuits habituals de representació d’arts escèniques. Tindrà lloc en diferents aparadors de botigues gironines, i aparellarà la dansa contemporània amb altres disciplines artístiques.

Es crearà un circuit pel Barri Vell de Girona, en què s’ubicaran set grups de dansa en set aparadors diferents, tot integrant aquesta disciplina en el paisatge urbà. A cada grup de dansa se li demanarà que interactuï amb alguna altra disciplina artística (música, projecció, pintura,...), per tal que el reclam de públic sigui major.

Les coreografies tindran una durada aproximada d’uns 5 minuts. El recorregut estarà presidit per un guia que conduirà el públic al llarg del circuit, i farà una breu explicació a l’inici de cada representació. El circuit es realitzarà les tardes dels dies 24 i 25 de setembre.


Organitza: Associació Ad’art + Olga Ramirez

Imatges d'una nit d'estiu

Moltes gràcies a totes les persones que vau compartir amb nosaltres paraules i música..

Recital d'estiu

Aquest divendres, 20 d'agost, a partir de les 19.30h arriba el torn del recital "Paraules d'una nit d'estiu".

En aquest cas, es farà a El Cercle (C/ Ciutadans, 8). L'esperit segueix sent el mateix: lectures, poemes, relats, al·legories, insults i el que faci falta... A més, serà la primera vegada que comptarem amb actuacions en directe.

Com sempre, us convidem a venir i a recitar!

5 cèntims en imatges

5 cèntims

Ending

Quatre, tres, dó, ú.. : ACCIÓ

El projecte 5 cèntims arriba a la Plaça dels Mercaders de Girona. Durant dues hores veiem l'espectacle que acompanya la projecció dels curts seleccionats. Tot surt, més o menys, com estava previst i és en aquest moment que ens adonem de tot el suport que hem rebut i que hem d'agrair.

A tots aquells que ens han cedit el seu espai per fer la selecció prèvia, l'aportació del premis i la cessió de material:

− Spritz Bar
− El Cercle
− Els Jardins de la Mercè
− La Pedra
− Cinema Truffaut

Als que van fer possible l'espectacle:

− Al bar Kiwi, per l’electricitat i la seva complicitat
− A les expertes, Marta Sureda i Ingrid Guardiola
− A Juan Antonio Ortega, per muntar, fins a última hora, el vídeo de Tom Hagan que varem presentar
− A Tom Hagan, per la seva actuació en directe
− Al Terroristes Literaris per fotre fora a la cantant d'AMO
− A Debeal per fer gaudir al públic en el recompte de vots (i a MRM per embotir-se en vinil per casti(n)gar-la)
− A Filthy Sally, per concloure amb la seva actuació

A totes les persones que vareu venir al nostre menjador ...




Finalment mostrar-vos el curt guanyador, "Matilde y Manolo" de Lorenzo Rodríguez.




MOLTES GRÀCIES!!!!!

Classificació 5 Cèntims

Aquesta és la classificació provisional de 5 Cèntims després de les dues primeres projeccions.
Recordeu que dimarts als Jardins de la Mercè i Dimecres a La Pedra tornem a projectar els curts.
Vine i Vota!


1. DIRECTOR Y SU CORTO ( 7. 6)

2. MI EXNOVIO DIBUJABA COMICS (7.56)

3. MATILDE Y MANOLO (7.52)

3. REMAKE SEÚL (7.52)

5. ADÉU (7.5)

6. REMAKE ESTOCOLMO (7.4)

7. GRÀCIES FOUR K-GÜEN (7.2)

8. SOY EL TRABAJADOR SOCIAL (6.97)

9. CASTI(N)G (6.86)

10. TARAVILLA'S THRILLER (6.8)

Tot comença així

La Pedra també fa 5 cèntims

Hem afegit una nova paradeta al nostre recorregut de projeccions. 5 cèntims es projectarà també al bar La Pedra, el dimarts 21.
Serà la darrera oportunitat per votar els curts que opten als premis.
Així doncs, les 4 projeccions prèvies a la final de 5 cèntims seran:

Spritz
16 de juliol
21h

El Cercle
18 de juliol
20h

Els Jardins de la Mercè
20 de juliol
20h

La Pedra
21 de juliol
22h

Premis 5 cèntims

Ja tenim confirmats els premis de 5 cèntims:

4t. Premi:

Dues copes gratis a l'Spritz -Passeig de Canalejas, 1-

3er. Premi:

Un abonament de 10 entrades del Cinema Truffaut

2on. Premi:

Un sopar per a dues persones al Restaurant la Cocollona - Pujada Sant Domènec, 9- + Un abonament de 10 entrades del Cinema Truffaut

1r. Premi:

Un sopar per a dues persones al Restaurant Jardins de la Mercè - Pujada de la Mercè, 10- + Un abonament de 10 entrades del Cinema Truffaut

Recordeu que el termini per l'enviament dels curtmetratges finalitza l'once de juliol

I per animar-vos:

Nova convocatòria: projecte 5 cèntims

Tens càmera web? Tens cinc minuts? Tens una idea?

Des de l'Associació Ad'Art us proposem fer un curt només amb una càmera web i amb un metratge màxim de 5 minuts.

Envieu-nos el vostre vídeo i formarà part del projecte 5 Cèntims, que es celebrarà a Girona el proper mes de juliol.

Us necessitem! Animeu-vos-hi!!!!!!!!!!!!!!!!!

5 Cèntims es desenvoluparà en dues fases:

1.Projecció de tots els curtmetratges adreçats a l'associació Ad'Art en diferents espais del Barri Vell de Girona. Mitjançant una votació, el públic assistent triarà els curtmetratges que passaran a la segona part del projecte

2.Espectacle 5 Cèntims: la projecció dels curta-metratges finalistes es barrejarà amb mostres d'altres disciplines en un espectacle a l'aire lliure.

Bases de la convocatòria

1. Només es pot rodar amb càmera web i la durada màxima és de cinc minuts. Durant la postproducció podeu fer el que vulgueu. Les obres han d'ésser inèdites
2. Els vídeos han de presentar-se en format AVI amb vídeo comprimit en qualsevol format derivat del MP4 (Mpeg4, WMV, DivX, Xvid) i en mida PAL (720 X 576 píxels)
3. El tema és lliure
4. Tots els curtmetratges han de tenir un títol
5. Tots els participants cedeixen a l'Associació Ad'Art els drets d'exhibició pública dels curtmetratges durant el projecte 5 Cèntims
6. Participar al projecte 5 cèntims implica la total acceptació i compliment de les bases

Temini

La data límit per fer-nos arribar les vostres propostes és el diumenge 11 de juliol

Podeu fer-nos arribar el vostre curtmetratges

Per Internet: penjant el curtmetratge com vídeo privat en el vostre vímeo o youtube i enviar-nos el enllaç a adartgirona@gmail.com. Heu d'incloure al cos del mail el nom dels creadors i un telèfon de contacte

Correu ordinari: Podeu enviar-nos un dvd o cd per correu postal a Gran via Jaume Primer, nº 56, 3er. Heu d'incloure el nom dels creadors i un telèfon de contacte. Es recomana correu certificat.

Deixar el vostre curtmetratge en un cd o dvd al Cafè Petit (c/Ciutadans, 2) dins un sobre i incloent el nom dels creadors i un telèfon de contacte

lletrAtura : primera edició

Per als que no vareu poder venir a agafar una còpia impresa del projecte col·lectiu lletrAtura durant la mostra d'art Domèstica aquest dijous i divendres, la podeu descarregar en format .pdf aquí:

Us volem agrair la participació perquè la varietat de narracions ens ha sorprès positivament.

Gràcies a tothom i fins la propera edició!

[...]

Et vaig veure al cafè. Duies l’Odissea d’Homer sota el braç, tal com havíem acordat. Però si no hagués estat pel llibre mai no t’hauria reconegut: ni cabells rossos (eren esgrogueïts, tenyits), ni figura esvelta (tirava a rabassuda); tampoc no aparentaves trenta-cinc anys (més aviat t’apropaves a la cinquantena). Et vaig espiar una estona des de la barra, impunement: amb el meu exemplar camuflat en una bossa, jo era invisible a la teva mirada neguitosa. Perquè sense l'Odissea no podies pas identificar l’home calb i panxut que t'observava, l’impostor que finalment, ocultant l’embalum del llibre, va fugir del cafè, desencisat.

[...]

Domèstica : fotos

Benvolguts amics i amigues,

Aquí teniu una sèrie de fotos dels espais domèstics. Les anirem actualitzant quan en tinguem més.

Domèsticament Domèstica a la tele!!!

Domèstica: programa

Amics i amigues,

Podeu veure el programa de domèstica agrandint les imatges que veieu abaix.

Us hi esperem!

Els horaris dels concerts i espectacles són els següents:

dijous, 20.05.

C. Nord, 17 1r 1a (Òmnium Cultural)

Tom Hagan: 18.30h, 19.30h, 20.30h

Savats: 19h, 20h, 21h

C. de les Olles, 3 2n

Ramon Mitjaneta: 18.30h, 19.30h, 20.30h

divendres, 21.05.

C. Hortes, 11, 3r

Rusó Sala: 18.20h, 19.30h, 20.30h

C. Nord, 17 1r 1a (Òmnium Cultural)

Jaime Rodríguez: 18.30 - 19.30h, 20h

Conxa Ramonell: 19.30h, 20.30h

C. de les Olles, 3 2n

Ramon Mitjaneta: 18.30h, 19.30h, 20.30h

La Maria Rosa: 19h, 20h, 21h

Domèstica -La pel·lícula-

VIGILA

lletrAtura vs. domèstica

Benvolguts amics,

Us comuniquem que lletrAtura està a punt de veure la llum del dia.

La versió impresa la podreu veure, tocar i agafar durant els dos dies de la mostra d'art multidisciplinar domèstica, els dies 20 i 21 de maig. Us encoratgem a venir i gaudir amb nosaltres i els 29 artistes que hi participen. Hi haurà exemplars a cada espai de l'itinerari.

El dia 22 de maig podreu llegir-la també per internet, aquí mateix.

Fins aviat!

Projectes 2010: DOMÈSTICA

A més del ja podem dir que exitós projecte literari lletrAtura, per al qual us seguim encoratjant a enviar-nos els vostres relats, Ad'Art està en plena preparació d'un altre projecte, bastant ambiciós, anomenat Domèstica. En ell, diferents artistes mostraran la seva obra -plàstica, escènica... en un projecte d’exposició a mode d’itinerari per la ciutat de Girona. Totalment gratuït, Domèstica pretén ser un espai d’encontre entre l’art i els espais quotidians en el que hi col·laboren diferents artistes i habitants de la ciutat i que va adreçat a totes les persones interessades en l’art i les activitats culturals. A partir d’aquest projecte volem obrir les portes a espais d’exposició alternatius oferint noves fórmules en les que hi són protagonistes llars, balcons i d’altres racons de la vida privada dels nostres conciutadans. I, a la vegada, volem oferir a diversos artistes l’oportunitat de participar-hi exposant, llegint i concertant la seva obra.

Si voleu participar a Domèstica amb propostes vostres o ens voleu donar un cop de mà a portar aquesta iniciativa a terme, us recordem el nostre correu de contacte: adartgirona@gmail.com.

Us hi esperem!!!

èxit de participació...

...de la iniciativa lletrAtura!!

Encara queden dies fins a l'1 d'abril, data límit per presentar els vostres relats de 100 paraules que formaran part d'aquest projecte literari.

Moltíssimes gràcies a tots per participar!!

A tots, de nou, gràcies...

...Per compartir amb nosaltres, una vegada més, una vetllada literària íntima, propera i plena de paraules i moments especials.

Ens agrada molt haver rebut visites i lectors nous i esperem que repeteixin l'experiència i segueixin compartint les seves paraules amb nosaltres.

De nou, agraïm a El Cafè que ens alberguin una vegada més, i esperem que així segueixi.

També volem agrair-vos a tots la vostra col·laboració a l'hora de comprar els punts de llibre, postals i aquarel·les que els membres de l'associació vam posar a la venda en solidaritat amb els damnificats dels terratrèmols que van tenir lloc a Haití a principis d'any. Us recordem que tota la recaptació anirà destinada íntegrament a l'ONG Cesal, per ajudar-los amb les tasques d'ajut al país caribeny.

Així mateix, les obres que no es van vendre al recital seguiran disponibles al catàleg virtual, que podeu consultar aquí.

Gràcies a tots i totes de nou! Aviat penjarem les fotos que l'amic Manel Bielsa va fer al llarg del recital al Facebook de l'Associació i també us informarem dels nous projectes que estan sortint, que no són pocs, i als quals també us convidem a participar!

Una abraçada i fins aviat!

* La imatge és un disseny de l'artista anglès Alan Fletcher

lletrAtura

Amics i amigues,

Ad'ART convida a tots a participar en el projecte literari col·lectiu: lletrAtura.

El que necessitem són les vostres creacions literàries fetes per aquesta ocasió que comencin amb la frase "Et vaig veure al cafè..." i que constin de 100 paraules. Aquests són els únics requisits. Pot ser en català o castellà.

Quan rebem un número suficient de relats, els fondrem en una sola obra. Aquesta es publicarà a través del blog de l'Associació Ad'ART i en paper, distribuïts de forma gratuita en els cafès de Girona.

Els relats poden anar firmats o no, depen de vosaltres.

Envieu els arxius Word o OpenOffice a l'adreça: adartgirona@gmail.com amb la paraula lletrAtura al tema del missatge fins el dia 1 d'abril.

I feu-ho saber als vostres amics!

Gràcies a tothom!

Gironeu!

Quan ja pensavem que les "Paraules d'una nit d'hivern" s'han quedat obsoletes pel seu títol... aquí s'ens ha tornat l'hivern en la forma més bonica: la neu!

Fotos: Marcin Świostek

I perquè la imatge sigui complerta - fragment d'un poema polonès sobre el tema.

Hu! Hu! Ha! El nostre hivern dolent!

Pica als nassos! Pica a les orelles!

Pica als ulls amb la neu gelada!

Corre amb el vent al camp!

El nostre hivern dolent!

"Zła zima" Maria Konopnicka

Paraules d'una Nit d'Hivern

"Paraules d'una Nit d'Hivern" és el quart recital literari que organitza Ad'Art per donar veu a tots aquells poetes i oferir als assistents una sessió de literatura propera.

El Cafè

C. Ciutadans, 1, Girona

divendres, 12 de març de 2010

a les 19:30

Com sempre, tots sou benvinguts a recitar o tan sols escoltar la poesia que es fa i llegeix a la nostra ciutat.

En aquest cas, serà un recital especial: estaran a la vostra disposició, per 1€ (com a preu mínim), unes petites obres gràfiques que hauran fet alguns membres de l'associació en forma de postal o punt de llibre.

La recaptació que obtinguem anirà íntegrament destinada a ajudar a Haití a sobreviure a la terrible situació en què es troba.

Us hi esperem a tots i totes!!!

---

Aquí podeu mirar algunes de les obres que us oferirem durant les "Paraules...". Podeu reservar les que us agradin i que -per algun motiu- no podreu comprar el dia del recital.

- Acuarel·les

- Postals

- Punts de llibre

- Fotogrames

Segurament n'hi haurà més. Per tant, anireu mirant el blog per més informació actualitzada.

Gràcies per la vostra col·laboració!

Reportatge: "Salvad al creador, no al amigo"

En aquest reportatge de Tereixa Constenla, publicat avui a EL PAIS, se'ns introdueix en el truculent món de les subvencions... Cave Canis!!

Gracias a las subvenciones existen la Capilla Sixtina y Las Meninas. Conclusión primera: el dinero público precipita el talento. Desde que nacieron las ciudades el dinero público incentiva la creación, aunque la finalidad original no fuese hacer arte. Si bien las pirámides no se idearon para epatar a millones de turistas, si no para enterrar a faraones, se podría considerar un temprano ejemplo de apoyo público a la cultura. Salvando el anacronismo, es el modelo latino que rige en países como Francia, Italia o España.

Sin subvenciones existen Los girasoles. Conclusión segunda: el talento no necesita dinero público. Pero necesita dinero: Van Gogh sobrevivió casi toda su vida artística financiado por su hermano Theo. Obviando el parentesco, se podría considerar un modelo de patrocinio anglosajón: alguien con dinero paga al artista a cambio de algo (Theo heredó los cuadros, los patrocinadores culturales se ahorran impuestos). Es el sistema que, sobre todo, impera en Estados Unidos.

Cíclicamente arrecia la campaña contra las subvenciones a la cultura. Y esa mala prensa favorece que en tiempos difíciles la tijera presupuestaria entre a saco en los departamentos de Cultura. Si a esta crisis general se agrega también una crisis particular, como la que sufre el modelo de explotación comercial de la música o el cine (¿y el libro?) debido a las nuevas tecnologías, el resultado es pavoroso. Disminuyen los conciertos, encogen los circuitos teatrales y menguan las exposiciones ambiciosas. También ha ocurrido con la venta de coches o la construcción de casas, pero en tales casos la administración ha recorrido el camino inverso: poner en marcha líneas de ayudas para incentivar la compra de automóviles e inventarse medidas (Plan E) para absorber la mano de obra desocupada por la hecatombe inmobiliaria.

"Es un clásico. La cultura carga con el sambenito de ser un sector subvencionado, cuando las ayudas son escuetas y limitadas", afirma Carlos Alberdi, director de Relaciones Culturales y Científicas de la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECID).

¿Qué pasaría sin fondos públicos? El cineasta y escritor David Trueba lo tiene claro: "Si no fuera por el Estado hace mucho tiempo que el Museo del Prado habría sido abandonado a las ratas, la catedral de Burgos hoy sería un conjunto de adosados y el acueducto de Segovia, un intercambiador de autobuses", escribía en este diario el pasado 3 de octubre.

Sin ayudas Alberdi cree que el cine español estaría "tiritando" y "en manos de las majors". Se apoya en datos: "El fondo de cinematografía es de 90 millones, un poquito por debajo del gasto público en teatros líricos, y es el producto cultural más duradero. Aún hoy estamos viendo películas de Buster Keaton de los años veinte. Tiene una perdurabilidad enorme".

"Se moriría", afirma escueto el director general del Libro, Archivos y Bibliotecas, Rogelio Blanco. Toma resuello para la carrerilla y dispara: "Esta crítica se da porque creemos que la cultura es gasto y no inversión, cuando produce empleo y riqueza como cualquier otro [sector]. Y si hablamos de inmaterialidad, la imagen de España viene singularizada por la cultura y se llama Picasso, Cervantes o Goya". A quien sólo mire el bolsillo le lanza: "Los retornos en el libro se dan por mil, mientras que en otros sectores son por cien".

El sector editorial recibe al año cinco millones de euros del Ministerio de Cultura. Una ridiculez comparada con su peso económico: el libro es el décimo producto más exportado de España, que es la cuarta potencia mundial. "Y no damos ayudas muertas, son compras de ejemplares para bibliotecas", precisa Blanco, que recuerda que la pujanza del ramo ha alimentado prósperos negocios mediáticos y se ha internacionalizado como nadie (200 empresas tienen negocios en el exterior). "En mi sector siembras un euro y nace una flor", dice en un arrebato casi místico.

Al margen de la rentabilidad económica, los del gremio inciden sobre la rentabilidad inmaterial. ¿O alguien pide que den beneficios los colegios? "El Estado debe contribuir a la mejora de las infraestructuras que eleven el nivel de formación del país", plantea la directora del Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM), Consuelo Ciscar.

Aún siendo "manifiestamente mejorable", Carlos Alberdi defiende el modelo latino frente al anglosajón. "Prefiero que unos burócratas más o menos ilustrados distribuyan el dinero a un señor que da un montón de dinero y se quita de pagar impuestos. En el modelo anglosajón la cultura está más controlada por grupos poderosos, aquí es un poco más democrático", sostiene. Rogelio Blanco invierte la pregunta: "Comparemos los resultados. ¿Es la producción cultural francesa, inglesa o española de menor calidad que la americana apoyada por fondos privados?". "Si hay, corríjanse los clientelismos, pero ni más ni menos que en otros sectores", añade. Para favorecer la neutralidad, en Cataluña se ha reforzado el papel del Consejo de la Cultura y de las Artes, que valora las peticiones y propone las subvenciones.

Porque el clientelismo es un efecto perverso del modelo latino. El poder detesta la crítica y ama la adulación. Sucumbe en ocasiones a la tentación de financiar propaganda, de primar lo ideológicamente afín o de tomar decisiones arbitrarias. ¿Algunos ejemplos polémicos?

El anterior Gobierno vasco (PNV-EA-EB) subvencionó al acordeonista Kepa Junkera con 700.000 euros (470.000 euros salían de las arcas de Asuntos Sociales) para un proyecto intercultural que contemplaba tres discos, a partir de la grabación de músicos de otros países de temas en euskera. Unos 250 artistas denunciaron que el dinero triplicaba todo el presupuesto anual destinado por Cultura para músicos vascos.

La Diputación de Castellón, en manos de Carlos Fabra (PP), financió en 2008 la edición de un libro que ensalzaba a Franco. La ayuda consistió en pagar un millar de ejemplares de la obra España, sueño imposible en la que se podía leer que el dictador se sublevó para "dar a España un régimen de justicia, paz, orden y armonía". En el prólogo, Fabra elogiaba la obra como "total, ambiciosa y concluyente".

Sangre de mayo, la película que rodó José Luis Garci sobre el levantamiento madrileño contra la ocupación francesa, gozó del mayor respaldo público recibido nunca por una película en España: 15 millones de euros de la Comunidad de Madrid (PP). Su paso por la cartelera fue fugaz.

Sin duda, la mayor polémica del actual Gobierno socialista en materia de financiación cultural ha sido la cúpula de una sala de la ONU en Ginebra, pintada por Miquel Barceló, que costó 20 millones de euros, aportados por una fundación constituida por el Ministerio de Asuntos Exteriores y empresas privadas.

¿Es mejor entonces el modelo anglosajón? "En ese modelo se depende de la voluntad de individuos cuyos criterios no son científicos", precisa Bartomeu Marí, director del Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (Macba). "Todos los modelos tienen sus deficiencias. Si en el público puede ser el clientelismo, en el privado lo es el caprichismo. Bill Gates hace lo que le da la gana con su dinero", sostiene Borja Baselga, director de la Fundación Banco Santander. La institución vive de los dividendos de acciones del Banco Santander. Para este año manejan un presupuesto de nueve millones de euros. Se benefician de las ventajas fiscales de cualquier fundación, pero los estímulos españoles para favorecer la inversión privada en arte y cultura están lejos de los aplicados en Francia, un país donde la inversión pública en cultura es sagrada.

En España, el sector ha reclamado a menudo una potente ley del mecenazgo, que mejore los incentivos fiscales. Pero Baselga también pide otra cosa que no puede regularse en el Congreso: un cambio cultural hacia el patrocinador. "Nos da como pudor y vergüenza el agradecimiento público hacia el patrocinador. En los museos de Estados Unidos hay salas que llevan el nombre del patrocinador, aquí hay casos en los que colocan una mini plaquita escondida casi junto a la escalera de incendios", compara.

El afán por esconder cosas parece muy arraigado en el ámbito cultural. Consuelo Ciscar, al frente del IVAM desde hace seis años, se queja de la opacidad con que se distribuyen fondos públicos: "No sabemos el criterio con el que se reparte, si es por programación, por colección, por el esfuerzo en presentar arte español". Yendo al grano: "Tenemos más proyección exterior y somos más importantes que el Macba, contra el que no tengo nada, sólo un agravio comparativo". El IVAM percibirá este año del Ministerio de Cultura para apoyo a la programación 250.000 euros, mientras que el Macba dispondrá de 1.800.000 euros. "Si es porque el Ministerio está en el Patronato del Macba, hace más de tres años que le estamos pidiendo que esté en el nuestro", expone.

No quiere Bartomeu Marí, director del Macba, polemizar al respecto: "Que Consuelo Ciscar se queje de que el Ministerio de Cultura participe en mayor medida que en el suyo nos deja indiferentes". El Macba tiene este año un presupuesto de 13 millones de euros. Todos, excepto dos millones de ingresos propios generados por la venta de entradas, catálogos o alquileres, dependen de presupuestos públicos. Así que han notado la tijera. Hace dos años disponían de 14 millones.

El Macba se aprieta el cinturón, pero no desaparece de la escena, a diferencia de lo que puede ocurrir con las programaciones culturales de pueblos y ciudades pequeñas, donde las iniciativas dependen de ayuntamientos, diputaciones y autonomías con cuentas agujereadas. En la Comunidad Valenciana, el gremio teatral se está movilizando contra la Generalitat por los recortes para financiar un circuito escénico que beneficiaba a 63 localidades.

La inseguridad parece inherente al mundillo. Dependan de ayudas o del mercado. El escritor Suso de Toro se reconfortaba pensando que el público sostenía a los autores. "Esto está tocando a su fin. Estamos encajando la crisis del mercado de papel y todavía no existe el mercado nuevo digital". Ante la incertidumbre, se plantea retomar su trabajo en un instituto.

Dineros polémicos

- Sangre de mayo. La película de José Luis Garci recibió 15 millones de euros de la Comunidad de Madrid. Es la subvención más generosa recibida por un filme español. Garci aseguró que habría necesitado seis millones más: "Es una superproducción de bajo presupuesto".

- España, sueño imposible. La Diputación de Castellón, en manos de Carlos Fabra, financió en 2008 la edición de un libro que ensalzaba a Franco escrito por José Luis Lapeña, un coronel de artillería retirado que falleció antes de que el libro se publicara. El diputado de Cultura, Miguel Ángel Mulet, adujo que "debe existir información en todos los sentidos".

-Cúpula de la ONU. La obra de Miquel Barceló para la sala XX de la ONU en Ginebra costó 20,35 millones de euros (18,5 millones iniciales más una desviación presupuestaria del 10%). Una pequeña partida de 500.000 euros salió de los Fondos de Ayuda al Desarrollo, justificada por su contribución a la promoción de los derechos humanos y el multilateralismo.

-El proyecto intercultural de Kepa Junkera. El anterior Gobierno vasco (PNV-EA-EB) subvencionó al músico Kepa Junkera con 700.000 euros (470.000 euros salían de las arcas de Asuntos Sociales, que justificó su decisión porque el proyecto coincidió con su impulso a las políticas de interculturalidad, inmigración y emigración). En un manifiesto suscrito por unos 250 artistas, se denunciaban los criterios "arbitrarios" y "escandalosos" seguidos para otorgar estas subvenciones.

Arts i accidents

És absolutament necessària la correcció tècnica en una imatge?

Qui és el grau d'accidentalitat en un treball fotogràfic?

És més rellevant el procés de creació o el resultat final?

Amb aquestes tres qüestions Marcin Świostek ens convidava a veure la seva exposició (im)Perfecte al Cafè del carrer Ciutadans,. Parlo en passat perquè ha estat durant el mes de gener.

Respondre les preguntes proposades per l'autor de les fotografies ens portaria a fer una revisió dels molts canvis ontològics que ha sofert el terme art i les obres que es produeixen en el seu nom. –encara avui-, cosa que no faré. Només uns petits apunts, per apuntar.

Un dels canvis importants, respecte a la herència del renaixement, per exemple, seria de la perfecció tècnica -si ho volem entendre així-. Aquesta perfecció, entesa com el descobriment de la perspectiva ens apropa a la creació de simulacres del món, de idealitzacions de la natura. La transformació de les dues dimensions en tres que, a més a més, són capaces d'enganyar l'ull, amb una legitimació científica. També, però, cal dir que aquesta recerca no és casual, cap de les disciplines artístiques era considerada legítimament com a Ars liberals. Els arquitectes, els pintors o escultors havien estat considerats com els fusters, paletes o ferrers, per una qüestió senzilla: treballen amb les mans. Aquests treballs només són per aquells que pertanyen a una classe inferior, els estaments superiors eren educats per pensar i no per treballar. La geometria i les matemàtiques aplicades a les arts manuals ens portaran a considerar que les persones que creen artefactes també poden utilitzar el seu cervell per enganyar l'ull, per exemple. Aquest gran avanç arribarà imbatible fins al segle XIX -potser arriba fins avui?-, és també el mateix segle en que s'inventa la fotografia. Un artefacte que és capaç de reproduir el món, molt més acuradament que la mà del pintor i que, a més a més, capta la “realitat”. Fins a l'arribada del cinema i les realitats virtuals la fotografia complia el gran paper de mostrar-nos l'emmirallament del món.

Quin paper compleix avui en dia la fotografia? Encara necessita legitimar-se amb la correcció? Per quin motiu?

Plantejar-nos la correcció tècnica de la imatge es plantejar-nos també la correcció tècnica del món? I en tot cas, què és la correcció tècnica en una imatge? Què ens ha de mostrar o (de)mostrar una correcció tècnica? El grau d'accidentalitat aniria en aquest sentit lligat a la correcció, amb correcció no ha d'haver accidents i, evidentment, el resultat final és el que prima, no el procés.

Podem afrontar-nos a la fotografies exposades, almenys, per dos camins:

L'autor de la fotografia passava accidentalment pel carrer i li fan gràcia els maniquis i els fixa amb la seva càmera, però.. com no domina encara la seva màquina la foto li queda moguda i tècnicament incorrecta. La guarda a la seva capça de sabates i s'oblida d'ella.

També podem partir d'un jove preocupat per la influència perversa d'aquestes nines de plàstic sobre les joves, tan primes i perfectes –si es pot creure això-. Vol contribuir a través de l'art, productes artístics, cultura visual, i desenfoca la imatge per fer veure a la resta del món que el que realment fan els maniquís és desenfocar-nos a nosaltres i vendre'ns una realitat que no existeix. La mostra en una exposició titulada: Mode(s).

Que cadascú apliqui les tres preguntes allà on cregui i pensi el que vulgui del resultat final.

Amb l'exposició Marcin Swiostek ens ha donat l'oportunitat d'establir algunes discussions interessants, i això sempre s’ha d’agrair. Podem suposar que gran part de la seva intenció anava dirigida en aquest sentit i això sí que ho ha aconseguit, encara que les fotos no siguin correctes tècnicament, i pot ser algunes, inclús, accidentals.

Olga Taravilla

Ressenya de "L'opi d'un hivern"

Aquí teniu la ressenya del llibre que presentarà Jordi Fornos el proper dijous, dia 21, a les 20h a la Casa de Cultura de Girona. L'autora de la ressenya és Laia Llobera.

Esperem veure-us-hi!

Una abraçada,

Ad'Art.


---
Opi que destil·la Opi

Divendres, 15 de gener de 2010. Les nou del matí.
M’arriba en format digital L’opi d’un hivern, el primer treball poètic de Jordi Fornos. Encuriosida, immersa en les pàgines del plec, ara relligat casolanament, m’ hi instal·lo a poc a poc amb tots els patracols i les bosses. Em sembla que em quedaré aquí dins una bona temporada. El lloc inspira confiança i atrapa.
El tercer vers del segon poema ja em crida l’atenció: «Gossets de joguina/passegen àvies:/comença l’endreça». M’apareix la visió d’una cambra plena de capses per endreçar. Capses grosses, que contenen capses petites, que contenen capses encara més petites, com nines russes de fusta que hom va destapant amb llamineria. Em pregunto què passarà quan trobi la més petita de totes i la vulgui obrir.
«He viatjat massa temps amb el cap / sense moure’m de lloc, i els peus se’n senten...». Un record? Molts records? Records dels «licors més afruitats que puguis»? De «la Gòrgona pèrfida/reflectida al mirall»? D’un «teatre emmidonat»? O de tots ells, inserits en «aquestes tardes que ja no tens»?
Si el lector vol descobrir-ho caldrà que llegeixi tot el que escriu el poeta, però també allò que no escriu, el que oculta entre línies i amaga dins l’«armari corcat» en «petites dosis de verí», que deu ser, tal vegada, aquesta droga d’hivern: l’embriaguesa de l’amor, la que assolava Byron o Baudelaire, o el llast de l’home que ja no viu, i sols recorda, com l’«animal de records» d’Estellés o el «vell sàtir» de Vinyoli.
En aquest llibre hi ha poemes il·luminadors com ara Processó, on determinats mots i expressions adquireixen un valor rellevant i guarden una correlació íntima al llarg de l’obra: «els porxos muts de la memòria», el «titellaire» «sempre expectant», i els «vaixells (passats) imaginaris», que ens condueixen a una reflexió vital irrevocable: «Tot ha esdevingut tan letàrgic...». I poemes lúcids, com Bar, Ptero o Coma etíl·lic, on parla una veu poètica crua, descarnada, radicalment sincera.
A Ariadna o Silencis de desig, en canvi, s’inscriu el misteri de la vida i la mort o el desig, a través d’un llenguatge càlid i sensual, que fa de contrapunt dins l’obra, al costat de poemes més incisius com ara Amor gore, un «doll» d’al·literacions fantàstic, i Natura morta, on afloren l’odi i el desig més acarnissats: odi et amo de Càtul i Ovidi.
Hi ha encara un altre aspecte que cal destacar: el lèxic del poeta. El llibre beu de l’influx «[al]químic» de l’autor, disseminat per tota l’obra a través de mots hipnòtics: èlitre, liniment, alambí, aliquota, cristall, refractes, amalgama, perfums destil·lats, tarongina... un cosmos d’olors, gustos, tactes i sensacions més aviat propers a la literatura eròtica. A L’opi d’un hivern, sens dubte, hi entres i en surts transformat.
Veraç, apassionat, irònic, inflexible... Commou. I com diria Desclot la poesia és això: «l’art de commoure».

Laia Llobera i Serra

Ens tornem a posar en marxa...

Ad'Art ha descansat molt durant aquestes festes de Nadal i ha començat l'any nou amb moltes ganes de continuar actuant per dinamitzar el panorama cultural i artístic de la ciutat, també participant dels actes que organitzen amics nostres com són l'associació d'art i poesia El Llop Ferotge i el col·lectiu de Terrorisme Literari, que fa un temps va organitzar un cap de setmana de varietats literàries per tota la ciutat, anomenat Fart d'Art. A tots dos els volem agrair el seu recolzament i presència als recitals literaris que organitzem cada estació a El Cafè del carrer Ciutadans.

Precisament, el proper mes de febrer Ad'Art oferirà de nou aquesta vetllada poètica on tothom està convidat a participar. Us informarem en breu de la data i hora concrets del recital.

Volem aprofitar també per informar-vos que un dels col·laboradors d'El Llop Ferotge que ha participat a diversos recitals (Més Paraules d'una Nit d'Estiu i Paraules d'una Nit de Tardor), en Jordi Fornos, presenta el proper dijous 21 de gener, a les 20h, el seu llibre L'opi d'un hivern, a la Casa de Cultura de Girona.

Presentaran l'acte Josep Mª Fonalleras, el poeta argentí i membre d'El Llop Ferotge Edu Sívori i també hi haurà l'actuació de Sonsotons, grup de poesia, música i cuina del qual en forma part en Jordi. També participarà la il·lustradora del llibre, Andrea Zayas, que farà dibuixos en directe relacionats amb els poemes que es vagin recitant. Encara queda per conformar que la ballarina Marta Esplugas interpreti en directe algun dels poemes.

Un espectacle complet, doncs, que no us podeu perdre! Enhorabona a en Jordi Fornos i gràcies a tots, com sempre, per seguir mostrant-nos el vostre interès.


Fins aviat,

Ad'Art.